Jordi Jubanys Artista, Pintor, Esculptor
>

RESSENYES

  • Com a alcalde de Girona, vaig tenir l'oportunitat de saludar l'obra “El Claustre i Jordi Jubany”, llibre d'una exposició que significava tant la celebració del 30è aniversari de la galeria El Claustre -tan implicada en la dinamització cultural de les comarques gironines- com la posada en valor d'un gran talent pictòric del nostre país.

    Ara em torno a trobar amb l'obra d'un encara jove Jordi Jubany, que és cada cop més un valor artístic i de referència, però amb il·lusió i pinzells a punt per no deixar-nos de sorprendre i de colpir. Perquè aquest darrer tret va directament lligat amb l'experiència artística, sigui quina sigui la seva forma d'expressió, literària, musical o pictòrica, entre moltes altres.

    Però aquesta experiència, que neix d'una individualitat i que és apreciada i viscuda de manera personal, no es pot desarrelar de la societat i de la cultura que ha servit de fonament i de base per a la formació del pintor i la concreció de la seva trajectòria: els referents ho són fins i tot quan els artistes decideixen allunyar-sen.

    S'ha dit i repetit que la llengua i la cultura són els principals trets identitaris de Catalunya, ens distingeixen i, al final, ens cohesionen socialment. Per això, perSonalment i institucionalment, Cal reconèixer d'una banda la tasca de galeries que ofereixen l'oportunitat de donar-se a conèixer i créixer a nous artistes i, de l'altra, l'obra potent d'un Jordi Jubany que transcendeix el paisatge per portar-nos a un més enllà que entén la mirada però que, amb prou feines, la parla és capaç d'expressar.

    Carles Puigdemont i Casamajó
    President de la Generalitat de Catalunya
  • Paisatge és tot el que veiem des de la finestra. La finestra, en el cas que ens ocupa, és el llenç de color blanc, que es contaminarà o s'oxigenarà de color i d'intensitat compositiva, pel traç de Jordi Jubany, que té en la pintura la seva vocació. El traç d'una mirada enriquida per un viatge, quasi iniciàtic i imitant els pintors del plein air de principis del segle passat, que ha transcorregut durant un intensiu període de temps per les comarques gironines. Gràcies a aquest periple i a l'impuls d'una empresa familiar i cultural catalana -El Claustre- s'ha fixat en forma d'una maquinària complexa anomenada llibre. Així doncs, ens trobem davant del viatge per una finestra que respira natura.


    Paisatge és tot el que veiem des de la finestra és també una màxima simple i evocadora que no tinc vergonya d'haver manllevat, premeditadament, d'un vídeo deliciós divulgat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, una institució reconeguda internacionalment i fundada el 2005 en el nostre país -arrel de l'aprovació de la llei del paisatge. Parlar de l'Observatori també vol dir parlar del binomi entre art (cultura) i natura. I aquesta institució, reitero, esdevé clau en un moment fundacional com el que vivim, perquè reflecteix civilitat i proporciona ponts entre la innovació, la creativitat i la preservació del nostre ecosistema natural. Esdevé clau per entendre i valorar termes com natura, sostenibilitat, preservació, paisatge, art, geografia o patrimoni natural. Tot un seguit de conceptes que serveixen per inspirar pintors, poetes, músic, geògrafs, científics o, simplement, per millorar la qualitat de vida de les persones.


    Reflexionar sobre el paisatge -a l'artista Perejaume no li agrada el terme, prefereix Terra- i paisatgisme també pot voler dir parlar de paisatges culturals, un nou concepte que ens eixample els horitzons i que trenca límits. Tot i que el paisatge continua incessantment la seva transformació que el relat cultural intenta seguir des de diferents plantejaments. Sovint, però, ha mutat tant que quasi no el reconeixem i, sovint, la gent no se'l fa seu. La qualitat del paisatge, per tant, esdevé clau en qualsevol societat civilitzada. Jubany, en aquest cas, en fa una recreació idealitzada d'un temps que ja ha passat. I ho fa amb aquella melangia que voldria tornar al pretèrit, per fer brollar un deix d'humanitat que la totxana i el quitrà han tensionat en excés. Altres artistes no l'idealitzen sinó que constaten les ambigüitats en la gestió o, directament, posen en relleu les incomprensibles agressions a què els humans l'hem sotmès. Tots els camins són legítims, depenent de l'objectiu que perseguim. Queda palès, doncs, que el paisatge és de tots i les mirades el poden enriquir, transformar o difondre. L'art i la cultura són excel·lents mecanismes per aconseguir-ho.

    Santi Vila Vicente
    Conseller de Cultura
  • La galeria El Claustre ha superat amb èxit un gran repte amb la publicació d’aquest llibre “Les terres de Girona” que teniu a les mans. No hi ha cap mena de dubte que era tot un repte complir l’objectiu que s’havia marcat de recollir en una publicació la diversitat, qualitat i bellesa dels pobles i paisatges de les comarques gironines. Un repte que va deixar a les mans i a la inspiració del pintor Jordi Jubany, l’autor material d’aquesta fita i que compta amb la confiança d’El Claustre des que la galeria el va adoptar – si se’m permet l’expressió - en la seva línia de descobrir nous artistes i donar-los una oportunitat. 

    L’any 2012 ja vàrem poder gaudir de la visió de l’artista sobre Europa que El Claustre també va recollir en un llibre i una exposició. Quatre anys després repeteix l’experiència, però aquesta vegada centrada exclusivament en les comarques gironines. 

    Jordi Jubany ha explicat que quan pinta li agrada estar en contacte amb ell mateix ja que d’aquesta manera és més fàcil que la seva obra denoti l’emoció que sent quan crea. Els seus quadres reflecteixen no solament aquesta emoció de què parla, sinó que també mostren l’atracció que sent per la nostra terra, que tots compartim. El temps ha confirmat que aquell jove artista autodidacte s’ha consolidat sense perdre l’autenticitat que l’ha caracteritzat des del primer moment.

    Eudald Casadesús i Barceló
    Delegat del Govern de la Generalitat a Girona
  • Com identifiquem la qualitat artística d’un pintor? Quan la crítica lloa unànimement la seva obra? Quan exposa arreu del món? Quan ven tot allò que exposa? Sembla que cap d’aquestes preguntes no ens condueix a la resposta encertada. ¿I si fos tan fàcil com situar el llindar de la qualitat en l’efecte que l’obra produeix sobre l’espectador quan l’observa; valorar l’artista en la justa mesura de les onades de plaer i emoció que provoca en l’observador, segons la capacitat de commoure’l, d’entroncar els records de l’un (l’artista) amb els de l’altre (l’espectador) sense haver compartit el mateix moment? És aquesta capacitat d’impactar qui passeja per una galeria d’art allò que distingeix els artistes excepcionals, aquells que se situen per sobre de la mitjana, de tota la resta.


    Jordi Jubany, nascut a Mataró el 1970, podríem dir que gironí d’adopció, té aquest do. Els seus quadres traspuen una forta personalitat i un estil propi que han aconseguit que la seva obra sigui difícil d’encasellar, tot i que se’l situa a prop dels impressionistes. És una persona inquieta, viatgera i viatjada, vital i que arriba a la maduresa artística demostrant un cop més la capacitat de dominar la llum i el color, de jugar amb les transparències i els contrastos, d’emocionar-se i d’emocionar-nos.


    Aquest llibre que teniu a les mans, Les terres de Girona, és un bon recull dels paisatges i els racons urbans que han lligat Jubany a les nostres comarques. Afortunadament, els gironins hem tingut l’oportunitat de poder contemplar de fit a fit la seva obra en diverses ocasions a la galeria d’art El Claustre, un espai de referència i de prestigi en el panorama de l’art català, amb el qual Jubany té un fort lligam artístic.


    Jubany brilla de nou en aquestes pàgines, demostrant que l’hem de comptar entre els noms propis de la important tradició paisatgística de les comarques de Girona. I amb ell brillen les nostres terres. Jubany ens demostra un cop més, amb la seva capacitat de transmetre la humanitat dels espais que pinta, que som doblement privilegiats: per la nostra condició de catalans i de gironins.

    Pere Vila i Fulcarà
    President de la Diputació de Girona
  • La creació artística té el valor de donar-nos una visió diferent i única del món que ens envolta. La mirada particular de cada creador dóna uns matisos al nostre entorn que sovint ens sorprenen, i que ens permeten reflexionar sobre aquell espai i la relació que hi mantenim.. 


    El Claustre i Jordi Jubany són un binomi exemplificador en aquest sentit. La relació entre tots dos ja va ser protagonista en la celebració del trentè aniversari de la galeria, i ara torna amb més força que mai gràcies a aquest llibre i la conseqüent exposició, que en aquesta ocasió abraça el conjunt de les terres gironines. La manera que Jubany té de representar els paisatges, jugant amb el cromatisme per fer que els carrers, els racons o els monuments llueixin com no ens els hauríem imaginat, fan d’aquest llibre i de l’exposició una constant redescoberta del nostre territori.


    Les institucions hem de vetllar perquè tot aquest talent brilli i tingui el seu recorregut. Des de l’Ajuntament de Girona estem fent una aposta forta per la cultura en una doble vessant: primer, potenciar la cultura com a eina per al creixement de les persones, per aconseguir així una societat més formada, lliure i madura; i segon, convertir-la en un motor econòmic que ajudi al progrés de la ciutat. Amb aquests objectius, hem consolidat ja moltes iniciatives en diversos àmbits de la cultura. Ara ens proposem fer un pas més i posar més eines a l’abast que mai perquè la creació artística tingui a Girona el millor lloc on créixer i desenvolupar-se.


    Dins aquesta política, és imprescindible que les administracions no anem soles. Perquè aquest projecte sigui un èxit, cal que el sector privat consolidi també un teixit amb el món de la creació artística i la cultura. Que tots els actors implicats juguem el nostre paper de la millor manera possible. Per això vull fer una menció especial a la galeria El Claustre, que sempre ha apostat pel nou talent, li ha donat espai i repercussió pública, i ha permès que joves valors puguin consolidar una trajectòria artística i també un espai on vendre les seves obres.


    Com deia, el binomi Claustre-Jubany és exemplificador. No només en l’impuls de la cració artística a casa nostra, sinó també en generar aquest mercat imprescindible per a la professionalització de la cultura. Des d’aquí desitjar els màxims encerts a tots dos.

    Marta Madrenas i Mir 
    Alcaldessa de Girona
  • El Claustre és la galeria de referència per a un ampli públic de les nostres comarques i d’arreu de Catalunya. Des de fa trenta anys, amb un gust exquisit i des del coneixement profund del món de l’art, els responsables d’El Claustre han sabut descobrir el talent allà on despuntava i oferir acurades seleccions d’artistes i obres, vetllant sempre per estendre ponts de connexió i diàleg entre l’artista i l’espectador delerós de gaudir de noves propostes.       


    La pintura de Jordi Jubany és un exercici de sinceritat creativa. Jubany és un artista jove que, imbuint-se de l’esperit dels paisatges que l’inspiren, aconsegueix equilibrar la rauxa del color amb la línealitat arquitectònica d’avingudes, places, carrers i edificis, preservant en equilibri absolut l’harmonia dels espais. Un pintor que s’ha format en la pràctica de l’ofici, i que, allunyant-se d’esterotips, ha aconseguit veu pròpia en l’àmbit de la creació artística. 


    És un plaer per mi poder prologar un llibre que és el recull de l’obra recent de Jubany perquè els seus quadres em van seduir des del mateix moment de descobrir-los, des de la primera observació atenta. I és un plaer afegit que el llibre que prologo sigui Terres de Girona, un recull d’imatges coloristes, encisadores i impactants del nostre país, presentades amb la força i l’amabilitat que Jubany sap transmetre’ns. 


    Assaborint aquests quadres, m’atreveixo a destacar que Jubany presenta una obra rica i complexa, amb les estridències justes perquè alhora resulti plàcida i entenedora. Una combinació contundent, en la qual reconèixer els espais i els escenaris que hi recrea permet una complicitat immediata amb el pintor. 


    Felicitats per aquesta magnífica proposta pictòrica que espero que tothom gaudeixi amb el mateixa intensitat amb què l’he gaudida jo.

    Marta Felip i Torres
    Alcaldessa de Figueres 
  • En primer lloc voldria felicitar la família Mascort per la seva tasca de difusió de l’art, de potenciació d’artistes emergents i de consolidació dels consagrats. Per això, sempre que m’ho han requerit ha estat un plaer aportar un granet de sorra per a recolzar la labor que està duent la Galeria El Claustre. 

    Evidentment, la felicitació que ve tot seguit és per a l’artista, Jordi Jubany, de qui tant Miquel com Marià Mascort en són fervents admiradors. 

    De “trobada providencial” podríem definir el dia que Marià Mascort i Jordi Jubany creuaren els camins de la seva vida. A partir d’aquest moment, s’inicia una relació continuada entre el pintor i la Galeria El Claustre que avui es materialitza en la segona publicació monogràfica dedicada a la seva obra.

    Jordi Jubany s’estrena professionalment a la Galeria de El Claustre de Girona fa més d’una dècada. La mostra va coincidir amb els 30 anys d’existència de la sala i va anar acompanyada d’un complet catàleg. Més que interessants són les reflexions de M. Mascort en relació a la seva filosofia envers el mecenatge: “Un dels compromisos d’una galeria d’art és el d’incorporar nous pintors i escultors que tant poden ser figures ja contrastades i reconegudes, com d’altres a qui se’ls recolza perquè tenen qualitat suficient per mostrar la seva obra a la consideració del públic i entrar d’aquesta manera al circuit d’exposicions […]”. I, segueix dient “El primer cop d’ull en veure l’obra de Jordi Jubany va ser enlluernador… els quadres eren tractats amb una personalitat fora del comú i ens varen portar a la convicció que érem davant d’una figura destacada en el món de la pintura […] com un artista que sap transmetre la seva inspiració a l’espectador i que arriba a emocionar al contemplar la bellesa de la seva obra…”.

    Efectivament, en apropar-nos a la seva obra un s’adona que l’executor és un personatge inquiet, amant de la natura i l’art, viatger i, sobretot, vital; amb una vitalitat que va creixent a mida que va madurant. Si coneixem algunes de les teles dels primers anys i les comparem amb les que acompanyen el present catàleg s’hi evidència una evolució, tant en l’aspecte tècnic i colorista, com en el formal, tot i que els temes tractats són similars: paisatges i racons urbans. 

    Tal i com ja hem tingut ocasió de veure en exposicions anteriors és un gran entusiasta de Venècia, Roma o Florència, París, o bé Sant Petersburg i Moscú, ciutats impregnades d’art i d’impactants arquitectures que no et poden deixar impassible. 

    Avui, l’artista ens proposa una passejada artística per diferents contrades gironines: Unes costaneres - les quals gaudeixen de reclam turístic gràcies a mantenir la seva personalitat -, com Port-lligat, Calella de Palafrugell o El Port de la Selva; altres corresponen a paratges naturals muntanyencs; altres pertanyen a indrets amb elements arquitectònics diferenciadors com places porticades o l’entorn emmurallat de Torroella de Montgrí, i no hi poden faltar indrets emblemàtics de la capital de la província i de l’Alt Empordà.

    En la tècnica i en el color s’hi palesen els canvis més importants de l’evolució de l’artista. Pel que fa a la tècnica Jubany ha arribat a un punt en què aconsegueix establir un joc amb l’espectador gràcies a l’alternança de la paleta i els pinzells; a les estudiades barreges de material pictòric i l’adequat augment de diluent, ens presenta uns olis lleugers i fluids, fins i tot, amb regalims, que ens transporten a la tècnica de l’aquarel·la. Les formes, l’aigua, els volums arquitectònics, les escultures, queden insinuades però perfectament reconegudes. Tot realitzat a base de trets ràpids que exterioritzen l’espontaneïtat i l’energia que transmet.


    Per altra part, ha assolit un gran domini del tractament de la llum i del color. Tant és així que l’àmplia i delicadíssima gamma cromàtica i la superposició de colors ens proporciona un joc de transparències i contrastos que ens situa en el precís moment del dia; així mateix les teles traspuen l’estacionalitat i la meteorologia que l’artista ens vol transmetre.  


    En aquesta ocasió una bona part de les obres estan tractades en una àmplia gradació d’una mateixa gamma cromàtica: granats per a la Pujada del Seminari, per a les barques o per a l’interior de l’església gòtica, o bé verds per a la Vall de Núria o per a les pesqueres de l’Estany de Banyoles. També hi seran presents les contraposicions de tons càlids com ara els rosats amb verdosos a Camprodon, grocs i taronges versus grisos i negres a Girona o bé la combinació de blancs, blaus grisos i negres en diferents paratges costaners.


    En definitiva, Jubany ens ofereix una sèrie d’estampes gironines que captivaran a tots els seus seguidors.

    Inés Padrosa Gorgot
    Historiadora de l’Art
  • La pintura es fa com la poesia, ut pictura poesis, deixà escrit el poeta llatí Horaci, a la seva art poètica. Afegí a continuació que n’hi pot haver de pintura -o de poesia- que et captivarà més, si hi ets a prop, mentre que d’altra et seduïrà si te la mires de més lluny. Horaci considera que hi ha pintura -o poesia- que s’agrada de la penombra, en canvi vol ser vista a plena llum la que no té por de l’agudesa eloqüent del crític: així, aquella plau un sol cop, diu, però l’altra plaurà encara que la contemplis deu vegades. 


    Les terres de Girona són fèrtils en representacions pictòriques i literàries. Escriptors i pintors han fixat les planes lluminoses de l’Empordà, els rocams esquerps de la Costa Brava i les pedres austeres de la ciutat de Girona, amb la paraula o amb els pinzells. La representació del territori acaba confegint un imaginari col·lectiu i donant identitat, als llocs i a les persones. Després de llegir el poema de Joan Maragall sobre la Fageda d’en Jordà o de contemplar el quadre de Santiago Rusiñol sobre els jardins de Girona, o després de ser interpel·lats pels textos que Mercè Rodoreda va escriure sobre Romanyà de la Selva, ens acostem d’una manera nova a aquests santuaris de la natura, a aquests espais urbans. Perquè la pintura, com la literatura, té la capacitat de concedir transcendència espiritual al paisatge. La terra estira. O com digué Maria Àngels Anglada, “el paisatge crida la mirada”. I aquesta mirada, creativa, transfigura el paisatge


    Jordi Jubany sap que, abans que ell, un estol de bons pintors com Santiago Rusiñol, Prudenci Bertrana, Mela Muter o Enric Marquès, van fixar la ciutat de Girona, per centrar-me en un lloc. Jubany coneix els referents pictòrics d’una Girona que ha estimat la paleta de molts pintors, que s’ha deixat acaronar pels seus pinzells i que, a canvi, els ha concedit obres mestres. Tots en conservem algunes a la retina. L’essencial del lloc, l’ànima del lloc, hi és eternitzada. També a Jordi Jubany, cada hora del dia i cada racó de la ciutat li han dit el seu secret. I ell l’ha sabut reconèixer, n’ha retingut l’instant, n’ha retingut l’ànima. De Girona, i d’altres llocs.  


    Només si s’observa atentament i enamorada la realitat, el món que ens envolta, es poden fer quadres com els de Jubany. La selecció de temes i l’enquadrament particular de Jordi Jubany defuig les convencions. Vull dir que en els seus quadres sobre Girona, per exemple, només ens deixa veure una part de l’església de Sant Martí o ens mostra el Pont de Pedra tot sol, sense l’agulla de Sant Feliu ni el campanar de la catedral. L’ull de Jordi Jubany talla aquí, talla allà, per després construir el paisatge, a pleret i al seu gust. 


    i ha, a més, la tècnica, ars, i el talent, ingenium. Jordi Jubany té una tècnica personal i segura, amb molt d’ofici al darrere. Domina les línies geomètriques de l’espai, la capacitat volumètrica del conjunt, el color intern dels llocs, l’essència del paisatge o de la ciutat. Certament, els quadres de Jordi Jubany, no deixen de captivar, repetidament vistos a plena llum.

    Mariàngela Vilallonga
    Catedràtica de la Universitat de Girona i Membre de l’Institut d’Estudis Catalans
  • Sovint passejo per fires de dibuix que es fan arreu del país, ho faig perque és part de la meva feina i a més m'agrada fer-ho.

    És un plaer poder gaudir d'una obra pura, sense artificis ni formalismes, encara sense influències. És un plaer poder veure com un noi o una noia quan els hi parles d'aquell quadre que t'ha interessat, els hi brillen els ulls i l'ensenyen i en parlen a mig camí entre la il.lusió i la temença de veure reconegut o no el seu treball, talment com si esperessin una sentència de l'espectador.

    Però, perquè no dir-ho, també passejo per les fires amb la secreta intenció i esperança de trobar artistes encara desconeguts, joves i amb talent, a qui poder recolzar per tal que s'obrin camí en el món de l'art, i que amb els anys -quan ja tinguin guanyat un nom i un prestigi- poder tenir la íntima satisfacció de saber que no m'equivocava, de poder dir, “jo el vaig trobar”.

    Això, tot això, em va passar un dia ara fa uns 7 anys...

    No recordo ni el dia exacte ni tots els detalls d'aquella trobada, de fet no em cal. Potser no ho recordi perquè han pasat alguns anys, però jo crec que d'aquell dia tant sols em va quedar una cosa guardada a la memòria, i és que vaig veure el primer quadre, concretament una aquarel.la, d'en Jordi Jubany. El que va passar la resta del dia, es va diluir.

    Com que estava fora de Girona, ell no em coneixia i no sabia que jo era el director de la Galeria EL CLAUSTRE, i per tant quan em vaig interessar pel seu treball es va mostrar tal i com és: transparent, franc, senzill, no em va intentar convèncer per que li obrís les portes de la galeria, no va parlar d'ell mateix, només va parlar de la seva obra, i ho va fer amb poques paraules, però directes, i quan li vaig preguntar perquè pintava així, ell, sense ni pensar-ho, em va dir “perquè m'agrada”, no es podia dir més amb menys. 

    De fet no va ni intentar vendre'm la seva aquarel.la. Quan li vaig demanar que em comentés l'obra, molt educadament em va dir que l'obra ja estava feta, i que no eren les seves explicacions les que farien que m'agradés o no. Ara era l'obra, només l'obra, la que m'havia de convèncer. 

    De cop i volta vaig adonar-me que estava -no davant d'un pintor-, sinó davant d'un artista amb un potencial enorme, i que només calia que algú posés en marxa aquell talent que tenia i té.

    Allà mateix li vaig donar la mà, vaig convidar-lo a desmuntar la parada de la fira, i vaig dir-li que l'esperava a la Galeria, on li proposaria un projecte artístic pel seu treball. 

    No ho va dubtar, i entre tots dos vam recollir els quadres mentre els pintors propers ens miraven sorpresos, i vam marxar cadascú pel seu costat confiant en tornar-nos a veure ben aviat. De fet al cap d'unes hores quan tornava en cotxe cap a casa, vaig adonar-me que tenia un problema ja que no sabia ni com es deia aquell pintor ni a on trobar-lo. No li havia demanat, però vaig estar segur que ens veuríem aviat. Ens havíem donat la mà i estava segur que amb això n’hi havia més que suficient. Així va ser.

    En Jordi era jove, molt jove però ja ho tenia tot, un do innat per les arts (un dia parlarem d'en Jordi esculptor), una bona formació acadèmica, moltes ganes de treballar i moltes, moltes ganes de seguir aprenent. No ens va decebre en res.

    Ara, que ja té un nom consolidat, em diu que la Galeria El Claustre l'ha ajudat en aquest camí, i m’agrada pensar que així ha estat, però encara m’agrada més quan veig que ens ho correspon i honora amb el seu art i la seva amistat.

    Només una cosa em sap greu, i és que no vaig arribar mai a comprar aquella primera aquarel.la que tant em va impressionar, de fet ni en ell ni jo hem aconseguit recordar exactament quina era. He arribat a pensar que potser no va existir mai, i que de tots els olis i les aquarel·les que vaig veure aquell primer dia, jo en vaig visualitzar un fragment de cada una i vaig acabar fent un quadre propi, però, si va ser així, és igual, en qualsevol cas sempre seria un JORDI JUBANY

    Marià Mascort Yglesias
    Director de la Galeria d’Art El Claustre
  • “El Claustre de Girona celebra el trentè aniversari. La galeria d’art, que la família Mascort va obrir en el carrer Nou de Girona, 

    fa trenta anys que dóna alè a l’activitat artística i cultural de la ciutat, als pintors i escultors que hi han exposat i als socis i col·leccionistes que han adquirit obres. Ho han fet sense defallir, amb el convenciment que, malgrat els entrebancs que de ben segur han anat trobant, aquell projecte inicial havia d’acabar quallant en una pròspera realitat de la qual tots hem estat i som testimonis privilegiats. Gosaria dir que la clau de l’èxit ha estat la gran confiança que han demostrat tenir en si mateixos. Més enllà dels recursos que hi han esmerçat, d’una encertada i acuradíssima programació d’exposicions, de la seva creixent professionalitat i de la complicitat d’una extensa xarxa de crítics d’art i de col·laboradors, la família Mascort ha cregut 

    decididament en allò que feia i hi ha anat creant una imatge de marca única, inconfusiblement associada al nom de la ciutat. 

    El Claustre de Girona ha esdevingut així un punt de referència i de prestigi indiscutibles en el panorama artístic català, i un aparador de llançament de nous valors, de noves generacions d’artistes disposats a prendre el relleu i a obtenir el reconeixement artístic que els correspon.

    D’aquesta voluntat de projecció cap al futur en tenim un bon exemple amb l’exposició monogràfica del pintor Jubany, amb la qual la galeria ha volgut commemorar el trentè aniversari de la seva fundació. Em consta l’aposta que El Claustre fa per l’obra de Jubany i, també, la brillant trajectòria professional que el pintor ha tingut fins ara.

    Només em resta desitjar l’èxit que aquest binomi es mereix i que El Claustre continuï escrivint, des de Girona i amb idèntic encert, noves pàgines de la creació artística del nostre país.

    Per molts anys!”

    Carles Puigdemont i Casamajó
    President de la Generalitat de Catalunya
  • “Participació curta, però significativa, perquè artísticament és jove. I el que més interessa: avança amb pas segur i pinta a consciència, 

    segur de què amb la representació de les coses que veu s’arriba a plasmar un veritable sentiment d’humanitat.

    Fa una crida que ens porta cap al futur que, sigui com sigui, ha d’arribar i que ha de trobar-nos amb prou bagatge espiritual i moral, però també artístic- per a poder assimilar els canvis. Aquests seran més d’esperit que d’entorn i necessitarem tenir clara consciència del que som per a què els vents, tal volta esbojarrats, de la beneficiosa esbandida que es prepara mai no s’emportin les essències del que és fonamental. I això ho aconseguirem aquells que ens estimem l’art i el sentim com exemple de vida recta amb obres que vénen d’abans i amb altres, que són d’ara, com la d’aquest Jordi Jubany que ara ens acompanya. Observem-les amb atenció i veurem que ens ensenyen i ens fan bona companyia.”

    Josep M. Cadena
    Periodista i Crític d'Art
  • “Davant l’obra pictòrica d’en Jordi Jubany, sobren i es fan innecessàries les paraules i l’oratòria, perquè intentar dibuixar amb la paraula el que ha estat pintant amb pinzell mestre seria un atreviment més propi de l’arrogància narcisista que d’un reconeixement de la mestria del pintor. Precisament, podreu comprovar com, inspirat en ciutats acollidores i protectores de pintors i artistes, Florència, Roma, Venècia, París, Madrid, Barcelona i la nostra estimada Girona, l’obra d’en Jordi Jubany excel·leix i ens transmet l’essència i l’ànima d’aquestes ciutats, ordenant de la millor manera el pensament, la forma i el color.

    Jo he gaudit observant, contemplant i imaginant l’obra d’en Jordi Jubany, un jove amb talent, amb il·lusió, amb futur, gràcies al seu treball, al seu ofici i a la màgia que transmet i comparteix a través dels seus quadres. Dic seus, però hauria de dir “ja nostres”. 

    Que gaudiu i disfruteu tot mirant i contemplant la seva obra, que de ben segur ens ajudarà a confiar en un futur que espero i desitjo més il·lusionant just i solidari per a tots.

    Desitjo que el dret a la cultura i el dret a fruir de les arts, com la pintura, estigui més estès entre tota la ciutadania. Permeteu-me acabar donant un consell a l’amic Jordi, amb paraules de Sèneca: Jordi, continua el teu camí amb il·lusió i confiança, i situa’t per sobre dels elogis i crítiques. Avança amb humilitat i dedicació. Crec que el teu present ja dibuixa un futur esplèndid.”

    Ramon Llorente Varela
    Defensor de la ciutadania de Girona
  • “És un plaer poder fer el pròleg del llibre d’una exposició d’un artista jove com és Jordi Jubany pel que això representa de valentia, empenta, iniciativa i entusiasme. 

    Un artista que vol destacar per la seva espontaneïtat i que, segons explica ell mateix, busca oferir una obra natural, relacionada amb la vida. Les pintures que conformen la seva obra en són una mostra clara, des de les imatges de Girona, Llançà i Cadaqués fins a les de Florència i Venècia. Però el mèrit de Jordi Jubany és que malgrat la seva joventut artística i malgrat considerar-se un autodidacta que no creu en els grans mestres, té clar el que vol i avança amb seguretat. I té tota una carrera per endavant per arribar a la seva fita.

    Artistes com ell són necessaris per a la construcció d’un país com el nostre. Per això, des de l’administració cal motivar la societat a favor de la cultura i fer costat a exposicions com aquesta que serveixen per enfortir la nostra realitat cultural i per situar el nostre model cultural com a referent. Jordi Jubany hi contribueix mitjançant la seva activitat creativa. Una activitat que sempre pot actuar d’estímul per a la resta d’artistes de casa nostra. 

    La cultura, l’art, són béns públics que tenen un marcat valor social per la funció de cohesió que exerceixen sobre la societat. 

    Per això, des dels poders públics hem de vetllar no solament per les manifestacions culturals del passat, sinó també per la nova creativitat artística com la que avui se’ns presenta.”

    Eudald Casadesús i Barceló
    Delegat del Govern de la Generalitat a Girona
  • “El Claustre de Girona celebra el trentè aniversari. La galeria d’art, que la família Mascort va obrir en el carrer Nou de Girona, 

    fa trenta anys que dóna alè a l’activitat artística i cultural de la ciutat, als pintors i escultors que hi han exposat i als socis i col·leccionistes que han adquirit obres. Ho han fet sense defallir, amb el convenciment que, malgrat els entrebancs que de ben segur han anat trobant, aquell projecte inicial havia d’acabar quallant en una pròspera realitat de la qual tots hem estat i som testimonis privilegiats. Gosaria dir que la clau de l’èxit ha estat la gran confiança que han demostrat tenir en si mateixos. Més enllà dels recursos que hi han esmerçat, d’una encertada i acuradíssima programació d’exposicions, de la seva creixent professionalitat i de la complicitat d’una extensa xarxa de crítics d’art i de col·laboradors, la família Mascort ha cregut 

    decididament en allò que feia i hi ha anat creant una imatge de marca única, inconfusiblement associada al nom de la ciutat. 

    El Claustre de Girona ha esdevingut així un punt de referència i de prestigi indiscutibles en el panorama artístic català, i un aparador de llançament de nous valors, de noves generacions d’artistes disposats a prendre el relleu i a obtenir el reconeixement artístic que els correspon.

    D’aquesta voluntat de projecció cap al futur en tenim un bon exemple amb l’exposició monogràfica del pintor Jubany, amb la qual la galeria ha volgut commemorar el trentè aniversari de la seva fundació. Em consta l’aposta que El Claustre fa per l’obra de Jubany i, també, la brillant trajectòria professional que el pintor ha tingut fins ara.

    Només em resta desitjar l’èxit que aquest binomi es mereix i que El Claustre continuï escrivint, des de Girona i amb idèntic encert, noves pàgines de la creació artística del nostre país.

    Per molts anys!”

    Carles Puigdemont i Casamajó
    President de la Generalitat de Catalunya
  • “Participació curta, però significativa, perquè artísticament és jove. I el que més interessa: avança amb pas segur i pinta a consciència, 

    segur de què amb la representació de les coses que veu s’arriba a plasmar un veritable sentiment d’humanitat.

    Fa una crida que ens porta cap al futur que, sigui com sigui, ha d’arribar i que ha de trobar-nos amb prou bagatge espiritual i moral, però també artístic- per a poder assimilar els canvis. Aquests seran més d’esperit que d’entorn i necessitarem tenir clara consciència del que som per a què els vents, tal volta esbojarrats, de la beneficiosa esbandida que es prepara mai no s’emportin les essències del que és fonamental. I això ho aconseguirem aquells que ens estimem l’art i el sentim com exemple de vida recta amb obres que vénen d’abans i amb altres, que són d’ara, com la d’aquest Jordi Jubany que ara ens acompanya. Observem-les amb atenció i veurem que ens ensenyen i ens fan bona companyia.”

    Josep M. Cadena
    Periodista i Crític d'Art
  • “Davant l’obra pictòrica d’en Jordi Jubany, sobren i es fan innecessàries les paraules i l’oratòria, perquè intentar dibuixar amb la paraula el que ha estat pintant amb pinzell mestre seria un atreviment més propi de l’arrogància narcisista que d’un reconeixement de la mestria del pintor. Precisament, podreu comprovar com, inspirat en ciutats acollidores i protectores de pintors i artistes, Florència, Roma, Venècia, París, Madrid, Barcelona i la nostra estimada Girona, l’obra d’en Jordi Jubany excel·leix i ens transmet l’essència i l’ànima d’aquestes ciutats, ordenant de la millor manera el pensament, la forma i el color.

    Jo he gaudit observant, contemplant i imaginant l’obra d’en Jordi Jubany, un jove amb talent, amb il·lusió, amb futur, gràcies al seu treball, al seu ofici i a la màgia que transmet i comparteix a través dels seus quadres. Dic seus, però hauria de dir “ja nostres”. 

    Que gaudiu i disfruteu tot mirant i contemplant la seva obra, que de ben segur ens ajudarà a confiar en un futur que espero i desitjo més il·lusionant just i solidari per a tots.

    Desitjo que el dret a la cultura i el dret a fruir de les arts, com la pintura, estigui més estès entre tota la ciutadania. Permeteu-me acabar donant un consell a l’amic Jordi, amb paraules de Sèneca: Jordi, continua el teu camí amb il·lusió i confiança, i situa’t per sobre dels elogis i crítiques. Avança amb humilitat i dedicació. Crec que el teu present ja dibuixa un futur esplèndid.”

    Ramon Llorente Varela
    Defensor de la ciutadania de Girona
  • “És un plaer poder fer el pròleg del llibre d’una exposició d’un artista jove com és Jordi Jubany pel que això representa de valentia, empenta, iniciativa i entusiasme. 

    Un artista que vol destacar per la seva espontaneïtat i que, segons explica ell mateix, busca oferir una obra natural, relacionada amb la vida. Les pintures que conformen la seva obra en són una mostra clara, des de les imatges de Girona, Llançà i Cadaqués fins a les de Florència i Venècia. Però el mèrit de Jordi Jubany és que malgrat la seva joventut artística i malgrat considerar-se un autodidacta que no creu en els grans mestres, té clar el que vol i avança amb seguretat. I té tota una carrera per endavant per arribar a la seva fita.

    Artistes com ell són necessaris per a la construcció d’un país com el nostre. Per això, des de l’administració cal motivar la societat a favor de la cultura i fer costat a exposicions com aquesta que serveixen per enfortir la nostra realitat cultural i per situar el nostre model cultural com a referent. Jordi Jubany hi contribueix mitjançant la seva activitat creativa. Una activitat que sempre pot actuar d’estímul per a la resta d’artistes de casa nostra. 

    La cultura, l’art, són béns públics que tenen un marcat valor social per la funció de cohesió que exerceixen sobre la societat. 

    Per això, des dels poders públics hem de vetllar no solament per les manifestacions culturals del passat, sinó també per la nova creativitat artística com la que avui se’ns presenta.”

    Eudald Casadesús i Barceló
    Delegat del Govern de la Generalitat a Girona

PROCÉS DE CREACIÓ

A vegades em demanen que pinti quadres per anar a llocs molt especials.

M’ agrada fer-ho, ja que molt sovint així descobreixo llocs nous a on inspirar-me, i sempre, sempre, conec gent interessant que li agrada la meva obra.

Aquí us en deixo una mostra

SEGUEIX-ME

Gracies per la teva consulta!